|
(1942 / 2010)
|
||||||
Pintures:
|
e-mail: manzanoarne@yahoo.es
|
|
||||
|
|
||||||
|
Exposició retrospectiva a CaixaForum Barcelona. 2011
Enllaç amb el Blog de Jaume Carbonell, artista pintor
Enllaç amb el Blog de José Luis Muñoz sobre Jaume Carbonell
Visiti el joc "PatimPatamPatum" il.lustrat pel Jaume Carbonell:
"PatimPatamPatum" en boardgamegeek.com
Vegeu obra de Jaume Carbonell en: Ex libris en Asociación Andaluza de Exlibristas
|
||||||
|
Nascut a Barcelona el 1.942 Estudis: Conservatori d'Arts Suntuaries Massana Conservatori de les Arts del Llibre Viatges d'estudis a Itàlia i Grècia Exposicions: A partir de 1.966: Barcelona (Ateneu Barcelonès, Sala Jaimes, Galeria Syra, Sala Madei, Sala Dalmau, Sala Parés) Tolosa del Llengua d'Oc Madrid Londres València Saragossa Palma de Mallorca París Marsella Torí Trieste Ginebra Girona Lleida Castelló de la Plana i d'altres poblacions de Catalunya.
Museus i col·leccions públiques: Museu del C.I.O. (Comitè Olímpic Internacional) - Laussane Museu Comarcal de la Garrotxa - Olot Museu de Porreres, Mallorca Museu Balaguer - Vilanova i la Geltrú Museu d'Art de Girona Museu de l'Ex-libris de Xylon Argentina, Buenos Aires Biblioteca de Catalunya Col·lecció Testimoni de "la Caixa" - Barcelona Col·lecció Banc de Sabadell Col·lecció de la Junta del Port de Barcelona Col·lecció de la Diputació Provincial de Barcelona
|
Jordi Benet va escriure: Jaume Carbonell és, en uns determinats aspectes plàstics, un d'aquells hereus actuals menys retòrics de la perenne cultura mediterrània, la qual, a les terres catalanes, no deixa mai de rebrotar i actualitzar-se, perquè constitueix un substrat que aglutina formes d'expressió que sorgeixen a la superfície amb formulacions sovint ben diverses. En el cas d'aquest pintor hi ha, per sentiment i formació, unes arrels profundes que tendeixen a posar de manifest en els éssers humans i en el paisatge uns elements de permanència que podríem qualificar d'humanístics. Això no vol pas dir, tanmateix, que ens trobem davant una obra de contingut més o menys neoclàssic, però sí davant una realització totalment i imparablement antinaturalista, en la qual s'hi traspuen essències de fons subrepticialment mitològic. Unes vivències d'intemporalitat, en efecte, que defugen tota representació individualidora i s'acosten a transposicions genèriques i categòriques. Tot això sense oblidar l'assimilació deguda de les aportacions inescamotejables del nostre segle, amb el fauvisme i el cubisme en primer lloc, que contribueixen, junt amb la intuició i l'especulació menades pel pintor, a fer vigent i significativa la seva visió singular. Tant en les seves figures femenines com en els seus paisatges, la imposició de la volumetria més estricta, dins la llibertat de plasmació, i la utilització d'un cromatisme exaltat i metafòric són paràmetres que transmeten a la seva obra una configuració de turgència i robustesa. I, a la vegada, remarquem la compenetració amb la realitat vital de la terra i amb la interpretació gairebé mitificada però sense deixar de ser mai vitalista del cos de la dona, que són factors que apropen aquesta obra, en certa manera i al marge de tota imitació estilística, a l'esperit exemplar i independent d'uns mestres de l'art català modern com Joaquim Sunyer i Manolo Hugué, que integraren al seu moment (1.910-1.913) aquella famosa Escola de Ceret que tant fonamental fou per al desenvolupament de les tendències potser més prestigioses de la creativitat artística contemporània. Jaume Carbonell, valor jove però fornit de maduresa espiritual, ha arribat ja, dins la seva línia plena de ressonàncies insignes, a uns resultats plausibles i reveladors de la certesa de la seva autenticitat inqüestionable. Jordi Benet Historiador i crític d'Art
|
|||||
| A dalt |
|
|||||
